sipia

Que síiiiiiiiiiii... que ja ho sé que l'arròs de l'Empordà és fosc gràcies a un sofregit intens i fet durant molta estona, i que l'arròs de l'Empordà és molt particular. Un excel·lent plat d'arròs, d'aquells plats especials que només fem els catalans. La picadeta amb anxova que porta i el toc final del formatge de parma... li aporten aquella particularitat tan exclusiva dels plats únics i recomanables. Només heu de veure el resultat, perquè parla per sí mateix.

Arròs negre de l'Empordà

Ceba

Tomàquet

Sípia

Conill

Pollastre

Escamarlans

Arròs

Formatge

step 0

Preparem tots els ingredients... els daus de pollastre i conill ben nets.

step 1

Els escamarlans ben frescos si és possible.

step 2

Es pot fer en cassola, però avui ho faré en paella.

step 3

Tirem una mica d'oli i anirem donant color al conill i pollastre.

step 4

step 5

step 6

... i quan la carn sigui daurada, farem una mica de lloc enmig i també donarem color a la sípia.

step 7

A continuació afegirem també els escamarlans... i als 3 o 4 minutets ho reservarem tot en una safata.

step 8

En el mateix oli sofregirem la ceba... i l'all...

step 9

Llavors, incorporarem el tomàquet ratllat amb una mica de pebre vermell dolç, per donar color. Recordeu que al tomàquet li acostumo a posar la salsa marró (melsa) de la sípia.

step 10

Anirem preparant la picadeta especial per aquest plat... amb una mica d'all...

step 11

step 12

step 13

... i ara és qüestió d'anar fent la picadeta... que quedi prou fina.

step 14

El tomàquet ja ha caramelitzat... i afegirem tot el que teníem reservat. Afegirem una mica de vi blanc i li donarem unes voltes i ho deixarem fer uns 2 o 3 minuts més.

step 15

step 16

... ja sabeu, una tassa de café per persona... més una de regal. Li donarem voltes a l'arròs durant 2 o 3 minuts, evitant que s'enganxi, però torrant-lo una mica alhora.

step 17

Ara ja podem incorporar el brou de peix vermell (en aquest cas)... ben calentó.

step 18

... i al mateix temps, la picadeta de tinta.

step 19

Barregeu bé el brou amb la picada de tinta... que quedi tota la cassola o paella negre.

step 20

I res, deixar-ho coure uns 20 minuts a foc mitjanet.

step 21

... però serà el moment de tirar el formatge de parma.

step 22

Tireu una lleugera capa per sobre de tot l'arròs...

step 23

... que es fondrà amb la mateixa calor. Aquest punt de formatge li donarà un toc molt atractiu al paladar.

step 24

Com amb tots el arrossos, només és qüestió de posar-lo al forn en mode grill durant 3 o 4 minuts i servir-lo una mica torradet.

step 25

step 26

step 27

step 28

En un altre ocasió el vaig fer només per a dues persones.

step 29

Tot el menjar sempre queda més bo en poques quantitats... a que si?

step 30

Us presento un nou "plat convidat" d'aquells que m'agraden molt. La recepta que ens proposa el meu germà Manel és lleugerament diferent, d'aquelles ràpides de fer... i amb les que gaudirem d'un excel·lent resultat. Ens proposa una fideuà que no requereix sofregit de ceba ni tomàquet previ, com si es tractés d'un rossejat de fideus. Ah!... i que no us falti l'allioli!

Fideuà a l'estil del Manel

Gambes

Preparem tots el ingredients i els rentem: la sipia, les gambes i les rossellones.

Primerament posem les rossellones al vapor per que s'obrin.

Traiem la closca buida de les rosellones i les deixem reservades per més tard.

Ara, piquem uns 3 dents d'all. La clau d'aquesta fideuà és l'all.

En una paella amb un raig d'oli d'oliva, fem la sipia a foc mitjà. A mitja cocció afegirem un grapat d'all picat.

Una vegada feta la sipia, la reservem apart.

En la mateixa paella amb gustet d'all, fregirem les gambes.

Bé, ja tenim els ingredients bàsics preparats per separat i reservats, anem doncs a buscar la paella gran.

Posem la paella al foc. Afegim un bon raig d'oli d'oliva i, quan sigui calent, afegim 3 dents d'all tallats per la meitat. Només es tracta de donar gustet d'all a l'oli.

Mentre, escalfarem el brou de peix al que li hem afegit l'aigua d'obrir les rossellones al vapor. El brou, si el podeu fer natural millor, si no, aquest funciona força bé i aporta bon gust.

Quan l'all estigui daurat (però no cremat) el traiem amb compte de la paella. És el moment de tirar els fideus i començar a rossejar-los poc a poc.

Anem remenant els fideus sense parar per que no es cremin... i quan siguin daurats, afegim el brou de peix calent.

A continuació, de seguida afegirem tots els ingredients que tenim reservats, primer la sípia.

... i finalment les rosellones. Distribuirem amb una mica de gràcia tots els ingredients... i afegirem la sal.

Et voilà!... aquí la tenim després de 10 minuts exactes de cocció a foc mitjà i vigilant que no li falti brou.

Fa bona pinta! Només ens quedarà acompanyar-la amb una mica d'allioli i a gaudir amics! Bon profit!

Doncs no no, no coneixia el "morralet". Resulta que he vist unes sepiones molt petites a la peixateria... i entre mig, estaven barrejades amb un altre espècie molt curiosa. Bàsicament son igual que els popets... però tenen dues "ales" molt curioses... i de gust són una mica més suaus que el pop... tota una del·lícia, vaja. Segons la vikipèdia, el morralet (Sepiola rondeleti) és una espècie de cefalòpode comestible natiu del nord-est de l'Atlàntic i del Mediterrani incloent l'estret de Sicília, el mar Egeu, l'Adriàtic, Màrmara i Mar de Llevant. En el nord-est de l'Atlàntic s'estén des del mar del Nord fins Senegal. Són de color marró però poden canviar el color a voluntat. Tenen el cos molt semblant a una sèpia petita però aplanat i sense una cresta que els envolta sinó unes expansions en forma d'orelleta que els ajuda a desplaçar-se. El mant del cos de les femelles fa fins a 60 mm mentre se sap que hi ha mascles que no passen de 25 mm. Són carnívors, mengen petits peixos i crustacis. No passen per l'estat de larva. Total, que jo ho he fet tot barrejat, les sepiones amb el morralet... i ha resultat un plat extraordinari i facilíssim de fer. Serviu-lo a mode de tapa i triomfareu. Us recomano molt aquest plat.

Morralet i sepiones en la seva tinta

Com podeu veure, ho he comprat tot barrejat. Ho netejarem amb aigua i ja està.

Aquest és el morralet. És curiós l'animalet, eh?... amb aquestes ales!

Segons el peixater... el "morralet" és una trampa. M'explicaré. Sembla ser que quan compren una caixa de sepiona petita (que va molt cara) et posen a la part d'abaix una bona quantitat de "morralet" que, tot i ser molt bo, és força més barat que la sepiona... i per aquí ve la "timada". Una curiositat, vaja. No pagueu més de 15eu el quilo pel "morralet".

Tireu el morralet i les sepiones prèviament rentats amb abundant aigua, però sense netejar ni treure res de res.

Veureu com de seguida canvien de color. Penseu que tant petitets no cal fer-los gaire... quedaran super tovets.

Piqueu una mica de julivert i uns tallets d'all.

Al principi aniran deixant tota l'aigua que tenen...

Quan canviï el soroll... veureu com l'aigua s'ha consumit... i es comencen a torrar. Afegiu l'all i torreu-lo una mica. Remeneu-lo una mica i veureu com la tinta de les sepiones van canviant de color el plat.

Podeu afegir l'all picat. Que això ja ho tenim fet.

És un producte exquisit de gust, i ja veieu que pràcticament no necessita res més.

Umm... quin coloret, quina olor... i quin gustet. I suqueu pa a la salseta, si us plau!

L'arròs de l'Empordà és fosc a causa d'un sofregit intens i fet durant molta estona, i és que l'arròs de l'Empordà és molt particular. La picadeta amb anxova que porta i el toc final del formatge de Parma... li aporten aquella particularitat tan exclusiva dels plats únics i recomanables. Només heu de veure el resultat, perquè parla per si mateix.

Arròs tradicional de l'Empordà

Mentrestant, podem anar picant el julivert...

... i quatre o cinc filets d'anxova que tallarem una mica...

El tomàquet ja ha caramel·litzat... i afegirem tot el que teníem reservat. Afegirem una mica de vi blanc i li donarem unes voltes i ho deixarem fer uns 2 o 3 minuts més.

... ja sabeu, una tassa de cafè per persona... més una de regal. Li donarem voltes a l'arròs durant 2 o 3 minuts, evitant que s'enganxi, però torrant-lo una mica alhora.

Barregeu bé el brou amb la picada de tinta... que quedi tota la cassola o paella negra.

I res, deixar-ho coure uns 20 minuts a foc mitjà.

Quan ja estigui cuit l'arròs, deixeu-lo reposar 5 minutets...

Com amb tots els arrossos, només és qüestió de posar-lo al forn en mode grill durant 3 o 4 minuts i servir-lo una mica torradet.

Top 4 sipia recipes from across the web

The most viewed sipia recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Arròs negre de l'Empordà

Fideuà a l'estil del Manel

Morralet i sepiones en la seva tint...

Arròs tradicional de l'Empordà

Top 4 sipia recipes from across the web

The most viewed sipia recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Arròs negre de l'Empordà

Fideuà a l'estil del Manel

Morralet i sepiones en la seva tint...

Arròs tradicional de l'Empordà

The most viewed sipia recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine