amanides

Avui un clàssic de clàssics en la nostra cultura catalana que no podia faltar en aquest blog. I és que me l'han hagut de demanar i tot! De fet, no és més que una amanida verda però presentada amb tota mena d'embotits de casa nostra. Es poden afegir espàrrecs blancs, cogombre, olives negres, pebrot vermell, raves, fuet, xoriço, llonganissa de pagès, anxoves i d'altres embotits típics. En aquesta ocasió, no l'he volgut carregar massa per poder gaudir d'una verdura ecològica de primeríssima qualitat. Però també és cert que l'acostumen a servir, com a mínim, amb xoriço, llonganissa i tonyina. Per descomptat, treballarem amb la verdura de l'horta ecològica que ens proposa La Tavella. Es pot demanar com a entrant, primer plat o per compartir abans d'una bona carn a la brasa, un arròs, etc. És el complement ideal de la nostra taula i a moltes cases es considera un complement, com el pa. L'amanida catalana pot estar present en tots els dinars. Gaudeix-la!

Amanida catalana

Enciam

Ceba

Pebrot

Tomàquet

step 0

Avui m'ha arribat una cistella de La Tavella.

step 1

Amb molts productes ecològics de fruita i verdura.

step 2

step 3

step 4

Mira quin color que té aquest enciam. És una meravella.

step 5

Clar, en veure tot això he pensat que no havia publicat l'amanida catalana encara.

step 6

És molt fàcil. Posa unes quantes fulles ben maques d'enciam en remull.

step 7

Vigila que no quedi gens de sorra. L'has d'escórrer per extreure'n tota l'aigua.

step 8

step 9

step 10

step 11

I res, munta el plat amb una mica d'enciam, la ceba per sobre, un pebrot verd també en juliana i els tomàquets per sobre. En aquest moment, l'he amanit una mica amb oli, vinagre i sal.

step 12

Per sobre, col·loca el bull blanc, el negre, la catalana i el pernil dolç. Quatre olivetes i llestos.

step 13

Una amanida Cèsar és una amanida d'enciam romana i trossos de pa torrat amb suc de llimona, oli d'oliva, ou, salsa Worcestershire, anxoves, all, mostassa de Dijon, formatge parmesà i pebre negre. L'amanida Cèsar original no conté pollastre, encara que se li sol afegir habitualment. Aquesta amanida és molt popular i ha arribat a internacionalitzar-se, sent possible trobar-la en molts restaurants de tot el món. En la seva forma original, aquesta amanida era preparada al moment davant del comensal i servida a un costat de la taula. És una amanida que pots preparar, per exemple, per aprofitar pollastre sobrant d'altres preparacions (com el pollastre a l'ast).

Amanida Cèsar

Formatge

Pollastre

Prepara tots els ingredients, que no falti res. És una recepta molt fàcil de fer, però incorpora molts ingredients.

Per a aquesta recepta faré servir formatge de Parma en dues textures: una per triturar amb la salsa i l'altra per decorar el plat.

Renta bé l'enciam. Aquesta amanida es pot fer amb qualsevol tipus d'enciam, però la recepta original diu que ha de ser de tipus romana.

Respecte al pollastre, jo he aprofitat un pit de pollastre a l'ast que ha sobrat d'un dinar anterior. El sabor que té la carn amb aquesta cocció és més adient per fer l'amanida Cèsar. Però ho pots fer amb qualsevol tipus de pollastre o, fins i tot, altres carns.

Escull les millors fulles i trinxa-les a trossos grans.

Ara renta bé l'enciam tallat sota l'aigua.

Utilitza una centrifugadora de plàstic per eixugar-lo bé. Reserva'l.

Ara prepara la salsa. En un pot posa-hi el suc de llimona.

step 14

step 15

step 16

step 17

Afegeix-hi ara l'oli de gira-sol procurant que no es talli.

step 18

I finalment, i de forma opcional, hi pots posar un raig de llet per liquar-la més.

step 19

Ha de quedar una salsa lligada, però més líquida que un allioli.

step 20

step 21

step 22

I ara amb el formatge fes tires amb un pela-patates

step 23

step 24

Col·loca una primera capa d'enciam al plat i una mica de sal, però no massa, ja que el formatge i el pollastre ja van salats, com la salsa.

step 25

Posa daus de pa sec per sobre. Els daus de pa també els pots fregir amb una mica de farigola.

step 26

step 27

step 28

step 29

Ara repeteix l'operació amb una segona capa i un raig d'oli d'oliva verge extra per sobre.

step 30

step 31

step 32

M'agrada presentar aquestes receptes tan i tan bàsiques, sobretot les que conformen el dia a dia de les nostres llars. Com passa amb altres plats, aquesta amanida sona tan extremadament senzilla d'elaborar i amb uns ingredients tan simples que, penso jo, aquests acaben sent aspectes que l'afecten negativament. Aquesta mena de receptes molta gent ja no les fa, per què les considera gairebé absurdes. A mi m'ha passat, però, en tastar-les, i amb el pas del temps, he canviat d'opinió. La nostra imaginació, a vegades, ens juga males passades i ens fa creure que allò tan i tan bàsic no ha de ser prou bo. Aquesta amanida ho és de bona, i molt, a més de sana. S'aprofiten totes les vitamines, ja que ho consumim en cru. L'api és depuratiu i, diuen, que també té poders afrodisíacs a causa de l'oli que conté. A més, va bé als diabètics perquè conté hormones semblants a la insulina. L'escarola té un efecte diürètic molt beneficiós per a les persones que patim hipertensió. També ajuda a reduir el colesterol i té propietats laxants, el que ajudarà especialment als que tenen problemes d'estrenyiment. És a dir, un tros de plat.

Amanida d'api i escarola

Tria les branques d'api i retira'n les fibres més grosses.

Amb l'ajuda d'un pelador, fes làmines fines d'api. Reserva-les.

Prepara una vinagreta amb oli d'oliva verge extra.

Col·loca l'escarola al plat amb una mica de gràcia.

Decora-ho amb les làmines d'api que has reservat.

I ja ho pots servir a taula. Si vols, pots decorar el plat amb una mica de crema de vinagre de Mòdena.

Avui toca amanida, i amanida d'aquelles que entren per la vista. Com veuràs, no té cap més misteri que bons aliments. Una amanida que et recomano personalitzar com vulguis, canviant, eliminant o afegint ingredients al gust. Per garantir un sabor de primer nivell en una amanida, el més important és tenir un oli d'oliva verge extra de qualitat. Olis com el de Mas del Vilà, elaborat de forma tradicional per petits productors artesans de confiança. Un oli que et recomano fer servir per a aquesta recepta.

Amanida 10 estacions

Tonyina

Soja

Salmó

Com comentava a la introducció, una bona amanida necessita un gran oli. No escatimis en oli quan s'ha de consumir cru.

I la millor manera de tastar l'oli és amb un tros de pa.

Ara, tornem a l'amanida. Posa tots els brots tendres en un plat gran.

Ara amaneix-ho amb una mica de vinagre de xerès i un raig ben generós d'oli d'oliva verge extra.

A continuació ja pots començar a decorar-la amb els 10 ingredients seleccionats.

El pebrot vermell el pots escalivar tu mateix o comprar-lo ja escalivat.

Ara la tonyina. A mi m'agrada molt així que en posaré una bona quantitat.

Uns grans de magrana, que li van molt bé, si n'és temporada.

Una mica de surimi, o palets de cranc, i salmó fumat. En aquest cas, d'Escòcia, la meva segona terra.

Uns brots de soja. Jo els he posat naturals, ja que m'agrada el punt "crunchie" que tenen. Però pots fer servir brots de soja en conserva.

I per rematar el plat, unes olives farcides i un parell d'anxoves de l'Escala; fent país.

I com no, un nou i generós raig d'oli d'oliva verge extra. Si vols un punt de sal, endavant, però no li caldria.

Bon i refrescant entrant tradicional. Pel que fa al bacallà, us he de recordar que és un peix blanc, molt proteic i amb un contingut de greix baix, és a dir, molt magre. Forma part de moltes receptes de la nostra gastronomia, i l'única limitació és per a les persones que han de vigilar seriosament la quantitat de sal de la seva alimentació. En aquests casos cal dessalar-lo amb molta cura, però, tot i això, sempre aporta més sal que qualsevol altre peix fresc. Us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacallà salat". Si el compreu ja esqueixat, el podeu dessalar el mateix dia, canviant l'aigua dos cops.

Esqueixada de bacallà

Bacallà

Jo l'he comprat ja esqueixat, és a dir, fet a trossets.

Renteu-lo bé sota l'aigua, procurant dessalar-ho al màxim.

A continuació poseu-lo en remull durant dues o tres hores, i canvieu-li l'aigua cada hora.

Utilitzaré un tomàquet madur ecològic... que me'l menjaria a mossegades. Renteu-lo bé.

Amb una tercera part tallada en juliana en tindrem prou.

Ara, talleu el tomàquet a trossos grans.

Si el bacallà no aporta massa salinitat, hi poseu afegir una mica més de sal, però normalment no cal.

Ara, ruixeu tota la barreja amb abundant oli d'oliva verge extra.

... ho tornem a remenar i ho deixem reposar mínim una horeta a la nevera.

Si us agraden tots els ingredients... la barreja és formidable.

La pipirrana,​ pimpirrana o piriñaca (a Cadis) és una amanida de la gastronomia espanyola els ingredients bàsics de la qual són ceba, tomàquet, pebrot verd i cogombre (en zones del sud d'Andalusia es dona també la seva preparació sense cogombre). A vegades se li afegeix ou cuit, algun tipus de peix, de carn atapeïda o fins i tot embotits. Variants Es consumeix a les províncies espanyoles de Màlaga, Granada, Jaén, Almeria, Múrcia, Càceres, Badajoz i a Ciudad Real. És l'acompanyament usat a la ciutat de Cadis per als peixos rostits, especialment el verat, existint en cada província i comarques variacions en la seva preparació i composició. Pipirrana de Pegalajar (Jaén). A Màlaga es prepara amb polp o freses de peix cuites acompanyat de tomàquet en daditos, pebrot verd, ceba tendra o ceba i amanit amb oli d'oliva, sal i vinagre de vi. A Jaén capital, aquesta amanida es prepara amb tomàquet pelat, emulsionant amb molt d'oli, tonyina, pebrot verd i all. I es menja mullant sopes (és a dir, xopant trossos de pa). És molt freqüent en altres versions per tota la província a causa de la senzillesa de la seva preparació, que ho fa idoni per a menjar-ho en qualsevol lloc, com en el camp en ambients rurals, i es consumeix sobretot estiu. En Taca Real (Jaén), la recepta varia en cada poble es fa amb diferents ingredients però seguint el mateix procés. All picat, sal i oli i després s'afegeix: tomàquet, pebrot verd, ou cuit, tonyina i ceba al gust. En la zona del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles (Jaén) es prepara una variant en la qual tots els ingredients es trituren, donant lloc a una espècie de puré molt espès. Aquesta variant sol portar comí, element molt freqüent en la cuina de la zona. A la província de Cadis hi ha un plat denominat verat amb piriñaca. Es rosteix el peix en unes graelles especials i s'afegeix la piriñaca composta per trossos gruixuts de ceba, tomàquet, pebrot, amanits amb oli d'oliva, vinagre i sal.​ A Múrcia s'elabora a base d'enciam o escarola, cogombre, pebrot de varietat nyora, olives negres, alls tendres, bacallà sec o sardines de bota, tomàquet, oli, sal i llimona. A Cieza (Múrcia) es prepara a base de molta ceba (tallada a petits trossos i macerada tot un dia en aigua), amb trossets de bacallà sec, pebrot de varietat nyora (lleument rostits), oli d'oliva, vinagre de poma, sal i a vegades olives negres. Ocasionalment segons gust se li afegeix alguna espècia com a comí, sajolida, romaní o una altra. També es consumeix habitualment a la província de Ciudad Real, en Valdepeñas i Tomelloso, on es cuina amb tomàquet (amb freqüència triturat), olives, ou cuit, tonyina, ceba picada, sal i un chorrito d'oli d'oliva. En Bolaños de Calatrava (Ciudad Real) on es realitza amb verat, tomàquet, olives, enciam i ceba, i se serveix fresquito. En la part manxega de la província de Conca, més concretament en Horcajo de Santiago (Conca), es fa una pipirrana diferent ja que a diferència d'unes altres aquesta és un guisat. Plat típic i exquisit a causa de la varietat d'aliments que admet: ocells, embotits de bona qualitat, bacallà en salaó, carn de porc, bolets, amanit amb llorer, all, pebre negre, ceba, tomàquet sec, pebrot picant i patates. A Extremadura, porta tomàquet, ceba, pebrots de diversos colors i a vegades cogombre. S'usa com a amanida i acompanyament de tota mena de carns, peixos i mariscos, també es barreja amb llegums com a cigrons o mongetes. Se'l coneix també com a samfaina o picada de tomàquet, sobretot a la província de Càceres. Característiques El plat porta quatre hortalisses (ceba, cogombre, pebrot i tomàquet) en daus molt petits. A part, en el dornillo, es pot triturar un gra d'all, una mica de pa humit, i amb una mica de comí en gra i una mica de sal grossa. Una vegada ben triturat se li afegeix aigua de manera que tot quedi ben diluït i s'afegeix aquest triturat a les hortalisses. A continuació se li afegeix l'oli d'oliva verge extra al gust, o batent fins que tot una. Per a acompanyar aquesta amanida es pot utilitzar qualsevol classe d'embotit. També està molt estès l'afegir-li tonyina en oli (procedent de tonyina en llauna) i un ou dur però del que no hem d'oblidar-nos és d'un bon pa, per a mullar les sopes. Font: wikipedia.org

Pipirrana

Talla el pebrot a daus petits per a l'amanida i un part més trinxada per incorporar al morter i fas una pasta amb l'all.

Incorpora els rovells d'ou al morter i barreja-ho tot.

La idea es fer una pasta cremosa. Això no es talla com l'allioli, eh?.

Un cop tingui aquesta textura, ho reserves.

Li treus la pell, amb paciència (o l'escaldes).

I el trinxes a daus. Aprofita l'aigua del tomàquet.

En un bol, barreja la ceba, el pebrot i el tomàquet amb la pasta que has fet.

Incorpora també, les clares d'ou dur trinxades.

Deixa refredar l'amanida a la nevera unes hores.

No t'oblidis de cobrir amb film el bol al conservar-la.

Top 6 amanides recipes from across the web

The most viewed amanides recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Amanida catalana

Amanida Cèsar

Amanida d'api i escarola

Amanida 10 estacions

Esqueixada de bacallà

Pipirrana

Top 6 amanides recipes from across the web

The most viewed amanides recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Amanida catalana

Amanida Cèsar

Amanida d'api i escarola

Amanida 10 estacions

Esqueixada de bacallà

Pipirrana

The most viewed amanides recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine