truites

La truita de patates és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, i en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia i altres països de la Mediterrània. Actualment també es menja a les Canàries i, sovint com a producte envasat, a força països europeus. Es prepara fregint en oli d'oliva les patates pelades i tallades a trossos o làmines, sovint també amb ceba tallada i generalment amb algun all. A part, es baten els ous. Després s'afegeixen les verdures escorregudes als ous, es remena i es cou a una paella sense remenar, primer d'un costat i després de l'altre. La proporció de patata i ou es fa a ull, i pot variar lleugerament segons els gustos i la zona, però sol ser del voltant d'un quilo de patates, o quatre patates grans, per a cada mitja dotzena d'ous. Les truites de patates també es poden preparar més o menys gruixudes al gust. Hi ha varietats d'aquesta truita que porten all i d'altres sense ceba. La truita de patates es troba en alguns bars i petits restaurants com a tapa, pintxo o farcit d'entrepà. Es presenta normalment en forma d'una secció de truita gruixuda damunt d'un platet amb una petita forquilla. Es pot fer també servir com a canapé tallant-la a daus i punxant cada dau amb un escuradents. Malgrat que es conserva molt de temps sense refrigerar, la llei actual obliga a guardar-la refrigerada i a utilitzar ous esterilitzats en aquests establiments, per tal de disminuir el risc de salmonel·losi. Aquestes truites es poden preparar substituint part o tota la patata per carbassó, albergínia, pebrot, samfaina o altres hortalisses. Com arreu, la truita de patata és un aliment molt bàsic present a gairebé tots els bars i restaurants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Normalment es menja amb llesques de pa amb tomàquet. Les truites de patates eren plats que els pagesos portaven al camp, quan no podien passar per casa a menjar. Actualment continua sent un plat típic "per a emportar" a picnics, a casa d'algú, etc. Hi ha tantes maneres de fer la truita de patates com paelles o fideus a la cassola. I molta controvèrsia també. A cada casa es personalitza al seu gust, el que fa d'aquesta elaboració un excel·lent referent de la creativitat a la cuina i l'adaptació a l'entorn. Per tant, la diferència entre les diferents variants de truita de patates no està tan en els seus ingredients, si no en la seva elaboració. Personalment crec que qualsevol proposta que ens suggeriu serà perfectament vàlida i acceptada. Per a gustos colors, que diuen. D'altra banda, ja cansa una mica el debat de si ceba "si" o ceba "no": que cadascú la faci com més li agradi. Avui nosaltres n'hi posem. Sigui com sigui, gaudiu d'aquesta meravella de la cuina tradicional amb una bona llesca de pa amb tomàquet! En aquesta explicació, a més, us donarem alguns consells pràctics per garantir un resultat correcte. Som-hi!

Truita de patates

Patata

Ceba

step 0

Hem utilitzat patata Monalisa nova, a banda de la seva versatilitat, per què absorbeixen poc oli durant la cocció. Però podeu emprar altres patates, preferiblement noves o semi-noves (Kennebec, Red Pontiac, Spunta, Agria, etc). També és molt recomanable fer servir ous ecològics de bona qualitat.

step 1

step 2

El tall també es important. Un tall com el que us mostrem a les imatges és ideal per a una correcte cocció. Si les feu a daus o més gruixudes, us trobareu amb algunes patates massa cuites i d'altres més crues.

step 3

Poseu abundant oli a escalfar. Heu de garantir que l'oli cobreixi les patates. Inicialment no ha d'estar massa fort l'oli, just que comenci a coure.

step 4

Saleu lleugerament les patates mentre es fan. La cocció ha de ser normal, ni massa forta ni massa baixa. És important no tapar-les per evitar que el vapor s'incorpori a l'oli i fem una cocció incorrecte. La patata s'ha de sofregir lentament.

step 5

En paral·lel, i si us agrada, feu la ceba trinxada amb un raig d'oli i una mica de sal. És preferible no coure la ceba amb la patata.

step 6

Per cert, nosaltres recomanem oli d'oliva per fer les patates (no cal que sigui verge extra), però també trobareu defensors d'olis més suaus de gust, com el de gira-sol.

step 7

Un cop la ceba estigui ben cuita, reserveu-la.

step 8

La patata necessitarà uns 20 minuts aproximadament de cocció. Amb la punta d'un ganivet punxeu-les per saber si són cuites. L'objectiu és que quedin toves però sense torrar-se.

step 9

Quan estiguin al punt que us agradi, coleu-les.

step 10

Deixeu-les reposar en el colador durant 5 minuts per escórrer l'excés d'oli i per refredar-les una mica.

step 11

step 12

Per fer truita de patates els ous no s'han de remenar gaire, no pas com una truita francesa.

step 13

Unes poques voltes i que, senzillament, quedin remenats, que a l'aixecar la forquilla es formin fils de clara amb una certa mucositat. S'entén, oi?

step 14

Afegiu la ceba cuita i reservada dins l'ou.

step 15

step 16

step 17

Tireu un raig d'oli d'oliva en una paella anti-adherent. Jo us recomano fer servir una paella més petita que la que heu utilitzat per fregir les patates. D'aquesta manera li podreu donar més volum a la truita i assegurar encara més el punt de cocció interior.

step 18

Quan l'oli sigui calent (no abans o es pot enganxar), aboqueu-hi la barreja d'ou, patata i ceba.

step 19

El foc intens, però no massa fort. Feu servir una llengua per moldejar les cantonades i assegurar que no s'enganxi. Un cop de canell amb la paella per remenar-ho també serà útil. En aquest cas concret l'he tinguda uns 3 minuts aproximadament abans de donar-li la volta. Però és molt relatiu, ho veieu oi?

step 20

Doneu-li la volta a la truita amb fermesa i sense por. Deixeu-la coure al menys 3 minuts més per l'altra banda. Palpeu amb els dits la consistència de la truita. Amb experiència aprendreu a trobar el vostre punt òptim. De fet, podeu donar-li les voltes que considereu oportunes a la truita.

step 21

Quan estigui al vostre gust, passeu-la a un plat net. Ja sabeu que es pot menjar calenta o freda.

step 22

I ara l'hem de veure per dins, no?... tanta explicació tanta explicació, però ara toca el millor!

step 23

Doncs aquí ho teniu, una truita realment sucosa, que no crua.

step 24

I ara toca gaudir del moment, amb un bon pa amb tomàquet!

step 25

Espero que no tingueu gana al mirar aquestes fotos... Bon profit!

Què toca fer per Dijous Llarder? Truita de botifarra d'ou... correcte! Tradicionalment el dijous llarder ha estat sempre el primer dia del Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició tastar la botifarra d'ou a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnestoltes més autòctons també es menja la coca de llardons. Tinc la sort que a prop de casa tenim un parell de botigues que tenen excel·lents botifarres d'ou: l'una al mercat municipal i l'altre una botiga de barri de tota la vida. No és precisament barata, però hi trobareu tota mena d'exquisideses derivades del porc, com les extraordinàries salsitxes de broquetes morunes. En qualsevol cas, la botifarra d'ou es pot trobar en gairebé totes les grans superfícies de Catalunya.... Per cert, fregida amb pa està que t'hi cagues.

Truita de botifarra d'ou per Dijous Gras o Dijous Llarder

Porc

Com podeu veure he substituït l'all tendre per all normal, ja que no en tenia. Només hem de posar una mica menys, ja que és més fort i ja està. Amb un parell d'alls picadets amb el julivert en tindrem prou.

La botifarra blanca d'ou es pot menjar crua o passada per la paella...i és un excel·lent producte de la nostra terra que tot sovint oblidem que existeix.

Barrejarem bé tots els ous en un bol. No només s'han de barrejar, sinó que s'han d'emulsionar una mica...fins que veieu que surten bombolles pels costats. Així us quedarà la truita més esponjosa.

Piquem l'all amb el julivert, ben petitonet.

Ara, en una paella antiadherent amb un raig d'oli... saltarem la botifarra.

... llavors incorporeu-hi la cansalada i ho remeneu tot plegat.

Afegim l'all i julivert i mongetes cuites si volem.

Seguim amb els ous. Aprofiteu per salar una mica l'ou.

Com qualsevol altra truita... deixarem que vagi coent a poc a poc...

Arribat el moment... li donarem la volta a la truita...

Amb l'ajut d'un plat o d'una tapa truitera com aquesta.

Quina pinta... eh? A mi m'agrada que quedi un pelet crua de l'interior.

Us recomano acompanyar-la amb una mica de pa amb tomàquet.

És una truita que és molt més bona del que pot semblar.

Un gotet de vi, una cerveseta ben freda... el que vulgueu per beure.

Una recepta de truita, sí. I és que sembla fàcil fer una truita... però que aixequin la mà els que sàpiguen fer una truita francesa com Déu mana... eh? Un respecte a les truites, doncs. A mi em costen encara. Quantes truites d'espinacs li va fer la meva mare al meu pare?... no ho sé, però gràcies a una d'elles... avui en dia m'agraden els espinacs. De fet, diria que és la verdura que més m'agrada. Ja sé que és una recepta molt senzilleta, però igual que he fet amb altres receptes com el pa amb oli i sucre, vull que tinguin el seu lloc en aquest blog, ja que tenen la seva rellevància dins el menú diari dels catalans i catalanes. Per tant, us deixo amb aquesta sensacional truita d'espinacs... que sempre faig per sopar i acompanyada d'unes llesquetes de pa amb tomàquet... ben sucadetes amb oli d'oliva verge extra... d'aquell bo. Moltes vegades les coses més senzilles... són les que més es gaudeixen. Són tot un luxe. I no deixeu d'aprofitar la temporada d'espinac fresc... que va del novembre al gener/febrer, res a veure amb el congelat.

Truita d'espinacs

Espinacs

Primer de res hem de rentar els espinacs. És el procés més important a l'hora de treballar amb espinacs: la seva neteja.

Heu de saber que tenen molta sorra i els heu de submergir en aigua i netejar, gairebé, fulla per fulla.

Veieu la sorra que queda?... i per què molta ja ha marxat per l'aigüera.

En un cassó no gaire gran, posarem a bullir els espinacs. Tenen un volum important, certament, però un cop bullits queden en una cinquena part (o menys) del que eren. Per això, sembla que no hi pugui caber tot aquest espinac en aquesta olla. Paciència... que entrarà tot. A mesura que es va escalfant la fulla... va perdent volum... i al final hi cap tot. Ho deixarem bullir uns 8-10 minuts.

... i refredarem els espinacs amb aigua freda... per tallar la cocció.

Ara és qüestió d'anar estrenyent amb una forquilla per extreure tota l'aigua.

Jo he utilitzat 3 ous, però per què són de la mida XXL.

L'ou ben batut... i si voleu... li tireu una culleradeta de llevat en pols.

Ara saltem els espinacs amb un rajolí d'oli i sal.

I ara ho courem uns minuts per cada banda.

Utilitzaré una "truitera" que diuen, una tapa de fusta que, certament, va de meravella per donar-li la volta.

I vinga, mitja volta, amb molt de compte.

... amb el temps li agafareu el truc a les truites... i el puntillo aquell de deixar-les com a cadascú li agraden més. Jo sempre miro de deixar-les torradetes per fora i més crues per dins.

Si, és clar, amb pa amb tomàquet, com si no... i un got de vi, vinga. Bon profit!

La llengüeta és un peix molt similar al xanguet, però la diferència és que no creix més i per tant, no està prohibit agafar-lo. No sempre n'hi ha, però és molt bo. Es pot fer una truita normal de llengüeta, però jo prefereixo enfarinar-la i fregir-la primer, fins que quedi cruixent, i llavors fer la truita. La textura és molt diferent i la truita queda cruixent. Molt bona per a sopar amb una mica de pa amb tomàquet i una cerveseta!

Truita de llengüeta cruixent

Farina

En una paella amb una mica d'oli, fregir la llengüeta.

... afegiu l'ou i acabeu de fer la truita.

Jo, cansat de tenir desastres amb les truites fent servir plats amb diferent mida i fondària, vaig optar per comprar-me una tapa truitera. És una tapa de fusta que serveix per donar-li la volta a la truita i , la veritat, va molt i molt bé, ja que la base és totalment plana. La recomano.

Doncs ja ho tenim, nanos. Una truita tova per fora i cruixent per dins. Quina parida, eh?

Un sopar de rei! I als nens els agrada molt també. Bon Profit!

No sé quantes truites de xanguet em devia fer la meva mare de petit. Fa anys el xanguet es trobava amb molta facilitat, oi? A mi, personalment, em trasllada a la meva infància. Ara resulta difícil trobar-ho perquè la seva captura està molt restringida.

Truita de xanguet

Xanguet

Julivert

Oli d'oliva

D'entrada, rentarem bé el peix sota l'aigua amb un colador.

Ara ens disposarem a batre un parell d'ous.

Com fem amb totes les truites... batrem els ous fins a oxigenar-los una mica.

També hi posarem una mica d'all i julivert, tot i que és opcional.

Posem una paella a escalfar... amb un raig d'oli... i salem una mica el peix.

... i immediatament afegim l'all i julivert.

Ho remeneu una mica tot plegat que agafi una miqueta de color.

Com en altres ocasions, li donarem forma de truita francesa.

Si ho acompanyeu de llesquetes de pa amb tomàquet... molt millor.

Per cert, aquesta truita es pot fer igual però enfarinant i fregint el xanguet prèviament. També es pot tirar el peix cru dins l'ou i coure-ho una mica més. Bon Profit!

La cuina catalana és plena de platillos senzills com aquest. Aliments de la terra, de proximitat. La truita a la catalana incorpora això mateix: ous, botifarra i mongetes. Més d'aquí impossible, i tot acompanyat d'un bon pa amb tomàquet. Vaja, només us faltarà el porró de vi. Recuperem, doncs, avui una recepta nostrada del receptari tradicional català. Fàcil de fer, econòmica i exquisida de sabor. Som-hi!

Truita a la catalana

Mongetes

Prepareu les mongetes bullides. Les podeu fer o comprar fetes.

Us aconsello emprar ous ecològics, així com la botifarra, que sigui de qualitat. Quan una recepta compte amb pocs ingredients heu de procurar que siguin de màxima qualitat.

Poseu a fer la botifarra en una paella o planxa amb un raig d'oli.

Feu-la per totes dues bandes, però sense deixar-la cuita del tot.

Quan li falti un punt de cocció interior a la botifarra, la retireu i la talleu a llesques.

Seguidament, escalfeu les llesques a la mateixa paella.

Mentrestant, aneu preparant els ous. Com més emulsionats amb la forquilla millor.

Tant bon punt la botifarra quedi daurada, afegiu-hi les mongetes.

Deixeu-ho coure tot junt de 2 a 3 minuts, tot just per escalfar les mongetes. Remeneu-ho tot plegat (millor amb un cop de canell que amb una cullera, si en sabeu).

Seguidament, aboqueu els ous a la paella.

Deixeu coure la truita per la part inferior. Us recomano una "llengua" per gestionar els laterals. És la millor manera de donar-li forma sense malmetre la paella.

Passats dos o tres minuts (segons com us agradi) ja li podreu donar la volta.

Perfecte, ara dos minutets més i ja la podeu emplatar.

Serviu-la ben calenta, amb unes llesques de pa amb tomàquet.

De nou, un plat senzill, bàsic i molt bo que no hauria de faltar en cap receptari de cuina catalana. Hi ha diverses formes de fer aquesta truita. Trobareu els que tiren l'ou batut a la paella i després, a mig quallar, hi posen la tonyina esmicolada per sobre i ho emboliquen fent com truita a la francesa. Trobareu els que fregeixen una estona la tonyina fins que es desfà i a continuació hi incorporen l'ou. Trobareu els que fan un sofregit de ceba i tonyina prèviament, fins i tot, amb pebrots verds. Fins i tot hi ha qui munta les clares i els rovells per separat, per donar més volum. I trobareu els que barregen l'ou batut amb la tonyina en fred i després l'emboliquen com una truita a la francesa. Aquesta última és la variant que he fet jo. Personalment, m'agrada notar la textura de la tonyina i trobar-me algun grumoll per dins. I és que la truita de tonyina, ben acompanyada d'un bon pa amb tomàquet, és l'enveja dels que han demanat una altra cosa. A què sí?

Truita de tonyina

Tonyina

Preparem els dos ingredients. La tonyina l'heu d'escórrer d'oli.

Primer de tot, trenquem els ous en un plat fons.

Ara, heu de batre els ous amb intensitat.

Es tracta d'oxigenar-los i fer que muntin una mica.

Ara, incorporeu-hi la tonyina esmicolada.

Barregeu-ho bé i reserveu-ho. Poseu a escalfar una paella antiadherent.

Mentre s'escalfa la paella, tallarem unes llesques de pa.

Un bon tomàquet i un bon oli d'oliva verge extra, que no faltin.

Quan la paella comenci a fumejar, hi tirarem un raig d'oli d'oliva i abocarem els ous i la tonyina.

Quan la part interior estigui quallada, comenceu a plegar els costats.

A poc a poc, amb l'ajuda d'una forquilla o d'una espàtula, plegueu la truita sobre sí mateixa.

Doneu-li la volta amb un moviment ràpid i decidit.

I deixeu-la uns instants fins que s'acabi de fer. La podeu deixar més o menys crua de dins, segons us agradi.

Vigileu-la bé que tothom us en demanarà!

Top 7 truites recipes from across the web

The most viewed truites recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Truita de patates

Truita de botifarra d'ou per Dijous...

Truita d'espinacs

Truita de llengüeta cruixent

Truita de xanguet

Truita a la catalana

Truita de tonyina

Top 7 truites recipes from across the web

The most viewed truites recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Truita de patates

Truita de botifarra d'ou per Dijous...

Truita d'espinacs

Truita de llengüeta cruixent

Truita de xanguet

Truita a la catalana

Truita de tonyina

The most viewed truites recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine