pebrot

Ja hem vist com fer la Sarsuela de peix i marisc de dues maneres diferents: amb sofregit triturat i amb la salsa més caldosa. En aquesta ocasió us porto una recepta molt similar a la Sarsuela de peix i marisc. Les diferències principals són que aquest suquet incorpora una major quantitat de brou vermell, el pebrot xoricer i una picada diferent. Ja veieu que el color delata el plat. En qualsevol cas, diguem com li diguem... és un plat de festa... que us farà llepar-vos els dits fins l'eternitat. Espero que us agradi.

Suquet de peix i marisc

Lluç

Tomàquet

Ceba

Pebrot

Musclos

Cloïsses

Gambes

Escamarlans

step 0

Partirem que ja tenim fet el brou de peix vermell.

step 1

Utilitzarem gamba vermella fresca i escamarlà viu. Piqueu el pebrot.

step 2

Ratlleu els tomàquets i barregeu-los amb una cullerada de pebrot xoricer en pols.

step 3

Ara, en una cassola baixa amb oli d'oliva... saltegem les gambes.

step 4

Com podeu veure, l'he tret el cap a la meitat i els he incorporat al brou, per extreure'n tot el sabor i alliberar la cassola de volum.

step 5

step 6

Mentre anirem rentant el peix... en aquesta ocasió lluç i rap, però podeu fer-ho amb el vostre peix favorit.

step 7

Reservem el marisc i aprofitem per daurar el calamar tallat a daus. Compte que peta! Tapeu la cassola per evitar cremades. El reservem també.

step 8

Quan sigui una mica ros... incorporem la ceba i l'all.

step 9

step 10

... i deixem que agafi una mica de color.

step 11

Ara incorporem el tomàquet amb el pebrot xoricer. Ho barregem bé i ho deixem uns minuts que caramelitzi.

step 12

Afegim un bon raig de conyac i deixem que s'evapori l'alcohol.

step 13

Mentre, anirem preparant una picada amb bastonets... ametlla torrada i julivert.

step 14

Incorporem dues o tres cullerades de brou i reservem la resta. Ho deixem 3 o 4 minuts que faci xup-xup.

step 15

Ara, posem tot el sofregit en un bol per triturar...

step 16

step 17

El tornem a incorporar a la mateixa cassola.

step 18

Ara si... li afegim la resta del brou de peix vermell i deixem que arrenqui el bull.

step 19

Podeu deixatar la picada amb una mica d'aquesta salseta.

step 20

Quan bulli... incorporem el lluç... net i salat.

step 21

step 22

Seguidament, ja podem incorporar el calamar, les gambes i els escamarlans que teniem reservats.

step 23

Ja fa bona pinta, eh?... vinga que només queden 10 minuts.

step 24

Incorporem també els musclos i les cloïsses, previament rentats.

step 25

Repartiu bé tots els ingredients per aconseguir una cocció ben uniforme.

step 26

step 27

step 28

Deixeu que es faci el peix entre 8-10 minuts. I tanqueu el foc. Podeu posar-ho al forn, en mode grill, durant 5 minuts si voleu, per donar una aparença més torradeta.

step 29

step 30

Serviu-lo amb cullera, eh?... que aquesta és la gràcia del plat.

step 31

Un bon vinet blanc per acompanyar... i mitja vida nanos.

step 32

Com ens agraden els plats mariners! Fins ara, el costum deia que cada mestressa seguís les receptes de la seva pròpia tradició familiar per fer els fideus a la cassola, i que, segons l'època de l'any, preparés els fideus amb uns ingredients o uns altres, a vegades amb productes del mar, d'altres amb productes de la terra, o fins i tot, barrejant productes de les dues procedències: fideus amb verduretes de temporada, fideus negres amb sèpia i gamba de Blanes, fideus amb llamàntol, fideus a l'aroma de carbó, fideus de "senyorito", fideus de pescador amb rap i marisc, fideus amb caragols i conill, fideus amb aranya de cap negre... No acabaríem mai. Hi ha tantes receptes com famílies: això si, el comú denominador sempre és el fideu. Nosaltres avui, us presentem un dels plats més coneguts i tradicionals del municipi de Tossa de Mar que estem segurs us encantarà. Esperem que us agradin i que us deixeu emportar per la història culinària!

Fideus mariners a l'estil de Tossa

Mentrestant, poseu les cloïsses amb aigua i abundant sal per purgar-les de sorra.

Barregeu la salsa marró amb el tomàquet.

Poseu un bon raig d'oli d'oliva a escalfar en una cassola baixa amb un all laminat per donar gust i aroma. Salteu les gambes i els escamarlans per les dues bandes.

Dins la mateixa cassola (si cal afegiu-hi una mica més d'oli), salteu la sípia i la reserveu amb el marisc.

Quan canviï de color afegiu-hi la ceba trinxada.

Quan la ceba i el pebrot estiguin ben sofregits, tireu-hi uns brins de safrà.

Seguidament, aboqueu dins la cassola el tomàquet amb la melsa.

Deixeu-ho sofregir a foc baix amb una mica de sal fins que s'evapori tot el líquid i comenci a caramel·litzar.

Ara, ja hi podreu tirar la sípia de nou i barrejar-ho bé.

Seguidament, tireu els fideus. Recordeu: de 80 a 100g per persona. Jo he tirat quatre gots plens.

Aboqueu-hi el brou ben calent. Jo he fet servir un litre.

Quan arrenqui el bull de nou, repartiu les cloïsses dins el brou.

Els fideus estaran cuits en 10-12 minuts en total. Quan porti 5 minuts, afegiu-hi les gambes i els escamarlans ben repartits.

Passeu la cassola al forn en mode grill i deixeu-ho torrar uns 5 minuts. Això li donarà una presentació més professional i atractiva a la vista.

Greixos i calories, sí, però que bo que està, eh?... dins d'una dieta saludable, clar. Es pot servir com a plat únic, tot i que moltes vegades es presenta com a tapa... tallat a porcions per compartir entre diferents comensals.

Entrepà Serranito

Porc

Patata

El pernil pot ser de gla... però amb pernil serrà us quedarà fantàstic... i no cal gastar més diners.

Netegem els pebrots i traiem les llavors.

Poseu-los a fregir en una paella amb unes gotes d'oli... i un polsim de sal.

Compte que si els heu netejat amb aigua poden petar... i esquitxar oli roent. Tapeu la paella si voleu.

De tant en tant els heu de voltar, fins que es posin tous i agafin bon coloret.

Fregim unes patatones per acompanyar el plat, si voleu.

Ara, en una paella amb unes gotes d'oli, fem el llom de porc... i el salem.

Quan tingui bon coloret, ja el podeu posar sobre el pa. A sobre... un pebrot. Si voleu li podeu treure la pell... però a mi m'agrada amb pell.

I amb la mateixa paella calenta... saltem el pernil a filets grans... Veureu com de seguida canvia de color... i fa molta fumera.

Ja el podeu servir acompanyat de les patates.

Un molt bon entrepà... amb un gust força peculiar.

Avui us presento un plat molt típic de la gastronomia dels països catalans. Antigament, era típic fer aquest plat per Quaresma, tot i que actualment es consumeix durant tot l'any. En general, tots els arrossos admeten certes variants i cadascú els ajusta a les seves necessitats i gustos. L'arròs amb bacallà, en especial, es pot presentar sucós, melós o eixut, segons us agradi. També admet diferents tipus de verdura de temporada com les carxofes, la coliflor, els pèsols, els alls tendres, els espinacs i el pebrot vermell. Hi ha variants més humils que utilitzen la pell del bacallà en comptes de la seva carn. La recepta proposada avui s'ha determinat com a referència base segons l'Institut Català de Cuina, per tant, es tractaria de la recepta a partir de la qual sorgeixen tota la resta de variants. És un plat fàcil de cuinar i força bo, animeu-vos a fer-lo! Espero que us agradi!

Arròs amb bacallà

Bacallà

Arròs

Carxofes

Prepareu tots els ingredients. Assegureu-vos de tenir el bacallà esqueixat i ben dessalat.

Poseu a enrossir la ceba amb una mica d'oli dins una cassola.

Quan la ceba comenci a quedar transparent...

afegiu-hi el pebrot i deixeu que es faci una estona.

Seguidament, incorporeu al sofregit el tomàquet.

Mentre es fa el sofregit, aprofiteu per preparar la picada. Tireu una mica de sal en un morter i un gra d'all pelat.

Afegiu-hi una mica de julivert. Jo hi poso la branca també, però podeu posar només les fulles.

Finalment, incorporeu al morter uns brins de safrà i reserveu la picada.

Vigileu el sofregit. Heu d'aconseguir que es consumeixi tot el líquid i comenci a caramel·litzar.

Ara ja podeu tirar l'arròs. Si els pèsols són frescos també. Si són congelats més endavant.

Barregeu-ho tot plegat, donant una estona per torrar lleugerament el gra de l'arròs.

D'aquesta manera també farem que l'arròs s'impregni bé de la intensitat del sofregit.

És el moment d'afegir el brou, ben calent.

De moment no hi posarem més sal, ja que el bacallà en té. Més tard corregirem. Ara, deixeu-ho bullir uns 16-18 minuts aproximadament a foc mitjà.

Si no heu afegit els pèsols frescos a l'inici de la cocció, quan faltin 5 minuts per acabar podeu posar pèsols congelats.

En aquest mateix moment, afegiu el bacallà a la cassola.

I deixeu acabar la cocció els 5 minutets que queden.

En aquest mateix moment també, deixareu la picada amb una mica del suc de cocció.

Que faci el xup-xup final. Quan falti un minutet per acabar, tasteu-ho de sal i rectifiqueu, ara que ja teniu el bacallà incorporat.

Si voleu, podeu donar-li un cop de forn al grill durant 3 minuts per torrar la part superior.

El pebrot de Padrón és de petites dimensions, entre uns 5 i no més de 10 cm, de color verd oliva a verd groguenc i que tenen com a particularitat gastronòmica, a més del seu intens sabor, el qual alguns exemplars resulten particularment picants, aproximadament entre un 10% i un 25%. Com veureu, no necessiten massa elaboració. La forma més tradicional de servir-los són fregits o fets a la planxa... i presentats amb un polsim de sal, de vegades, grossa o en escates. A mi m'agrada utilitzar-los com a tapa o com acompanyament d'altres plats.

Pebrots de Padrón

En una paella ben calenta amb un raig d'oli, salteu-los.

Remeneu-los bé, ja que s'han de fer per totes bandes.

Quan el color daurat sigui majoritari ja podeu apagar el foc.

Encara que els veieu sencers... la calor residual farà que s'abaixin i quedin tovets.

Finalment, a mi m'agrada salar-los amb sal d'escates Maldon.

Uns quants vidres per sobre... li donaran textura i sabor, igual que passa amb el Pop a Feira.

I ja els podem servir a taula, ben calentons.

Assegureu-vos de tenir beguda a prop abans de tastar-ne un.

Ummm... aquest no pica... però el segon si... i ha sigut bàrbar!... m'encanta!

Com podeu veure, també els podeu utilitzar com a guarnició d'unes Albergínies farcides. Bon profit!

Avui un clàssic de clàssics en la nostra cultura catalana que no podia faltar en aquest blog. I és que me l'han hagut de demanar i tot! De fet, no és més que una amanida verda però presentada amb tota mena d'embotits de casa nostra. Es poden afegir espàrrecs blancs, cogombre, olives negres, pebrot vermell, raves, fuet, xoriço, llonganissa de pagès, anxoves i d'altres embotits típics. En aquesta ocasió, no l'he volgut carregar massa per poder gaudir d'una verdura ecològica de primeríssima qualitat. Però també és cert que l'acostumen a servir, com a mínim, amb xoriço, llonganissa i tonyina. Per descomptat, treballarem amb la verdura de l'horta ecològica que ens proposa La Tavella. Es pot demanar com a entrant, primer plat o per compartir abans d'una bona carn a la brasa, un arròs, etc. És el complement ideal de la nostra taula i a moltes cases es considera un complement, com el pa. L'amanida catalana pot estar present en tots els dinars. Gaudeix-la!

Amanida catalana

Enciam

Avui m'ha arribat una cistella de La Tavella.

Amb molts productes ecològics de fruita i verdura.

Mira quin color que té aquest enciam. És una meravella.

Clar, en veure tot això he pensat que no havia publicat l'amanida catalana encara.

És molt fàcil. Posa unes quantes fulles ben maques d'enciam en remull.

Vigila que no quedi gens de sorra. L'has d'escórrer per extreure'n tota l'aigua.

I res, munta el plat amb una mica d'enciam, la ceba per sobre, un pebrot verd també en juliana i els tomàquets per sobre. En aquest moment, l'he amanit una mica amb oli, vinagre i sal.

Per sobre, col·loca el bull blanc, el negre, la catalana i el pernil dolç. Quatre olivetes i llestos.

La d'avui, és una recepta molt tonta, ja ho veieu. No cal més que cuinar els peus dels camagrocs a l'allet, com fem amb les angules, amb all i bitxo. És una bona i recomanable tapa, la veritat. Espero que us agradi.

Angules de muntanya a l'allet

Xampinyons

Amb paciència, anirem tallant el barret dels camagrocs, que reservarem, i la part baixa del peu, més bruta de sorra. Tsch, però per què vull fer-los així, eh?... podeu cuinar el mateix plat sense treure el barret del bolet.

Us ha de quedar un peu net de camagroc, com aquest.

Els barrets els reservaré per fer un altre plat.

Els peus del camagrocs els rentarem sota l'aixeta.

En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva daurem l'all.

Quan l'all comenci a agafar color hi abocarem el bitxo. En aquest punt podeu reservar-ho tot per a garantir una textura més cruixent o incorporar els bolets que, amb l'aigua que contenen, donaran als alls una textura més tova. També podeu fer meitat i meitat, com he fet jo.

Hi aboquem ara els bolets dins la paella. Compte que us podeu cremar, que esquitxa.

Deixeu que redueixi tota l'aigua que contenen els bolets.

He volgut servir-ho en una petita safata, en plat tapa, acompanyat d'una llesca de pa amb oli i pebre.

Acompanyeu la tapa amb una copa de bon vi negre.

Avui toca amanida, i amanida d'aquelles que entren per la vista. Com veuràs, no té cap més misteri que bons aliments. Una amanida que et recomano personalitzar com vulguis, canviant, eliminant o afegint ingredients al gust. Per garantir un sabor de primer nivell en una amanida, el més important és tenir un oli d'oliva verge extra de qualitat. Olis com el de Mas del Vilà, elaborat de forma tradicional per petits productors artesans de confiança. Un oli que et recomano fer servir per a aquesta recepta.

Amanida 10 estacions

Tonyina

Soja

Salmó

Com comentava a la introducció, una bona amanida necessita un gran oli. No escatimis en oli quan s'ha de consumir cru.

I la millor manera de tastar l'oli és amb un tros de pa.

Ara, tornem a l'amanida. Posa tots els brots tendres en un plat gran.

Ara amaneix-ho amb una mica de vinagre de xerès i un raig ben generós d'oli d'oliva verge extra.

A continuació ja pots començar a decorar-la amb els 10 ingredients seleccionats.

El pebrot vermell el pots escalivar tu mateix o comprar-lo ja escalivat.

Ara la tonyina. A mi m'agrada molt així que en posaré una bona quantitat.

Uns grans de magrana, que li van molt bé, si n'és temporada.

Una mica de surimi, o palets de cranc, i salmó fumat. En aquest cas, d'Escòcia, la meva segona terra.

Uns brots de soja. Jo els he posat naturals, ja que m'agrada el punt "crunchie" que tenen. Però pots fer servir brots de soja en conserva.

I per rematar el plat, unes olives farcides i un parell d'anxoves de l'Escala; fent país.

I com no, un nou i generós raig d'oli d'oliva verge extra. Si vols un punt de sal, endavant, però no li caldria.

M'encanten les empanades! Però m'emprenya fer-les. Tot i que sempre val la pena l'esforç. I per això, quan m'hi poso, sempre en faig dues, una per consumir i l'altre per congelar. Avui us mostro com fer la clàssica empanada de tonyina. El farciment pot variar lleugerament entre receptes, però mai ha de faltar una bona quantitat de ceba, tomàquet, pebrot i tonyina. A més a més, com he fet jo, podeu posar-hi ou dur. Sempre recomano fer el sofregit el dia anterior. L'endemà està més bo i gustós i, el que és més important, fred, ja que no és recomanable posar el farciment calent sobre la massa d'empanada. Ja m'explicareu!

Empanada de tonyina

Prepareu tots els ingredients del farciment.

Daureu els alls per donar gust a l'oli i retireu-los.

Poseu-hi un parell de cullerades de pebre vermell.

Quan el pebrot comenci a posar-se tou, ja podeu afegir la ceba.

A poc a poc, la verdura anirà fent-se transparent.

Un punt de sal i deixeu-ho sofregir a foc baix durant 15-20 minuts, fins que redueixi l'aigua de les verdures i del tomàquet.

El sofregit ha de perdre tota l'aigua i això es veu apartant la verdura.

Ja està perfecte. S'ha de buscar el punt de caramel·lització, gairebé de Maillard que diuen. Ja podeu apagar el foc.

Retireu l'oli excedent del sofregit i el reserveu per fer la massa.

Un cop ho tingueu tot ben remenat, ja podreu passar el sofregit a un tàper o contenidor.

Un cop fred, reserveu aquest farciment a la nevera fins que arribi el moment d'utilitzar-lo. Si cal, tapeu-lo amb paper de film.

Ara heu de fer la massa. Poseu la farina, el llevat, l'aigua el pebre vermell i l'oli del sofregit en la màquina de pastar. Podeu seguir el pas a pas més detallat dins la recepta de l'Empanada de llom i xoriço.

Quan estigui feta, funyiu la massa, feu una bola i la deixeu llevar una hora tapada amb un drap.

Passat aquest temps la massa haurà doblat la seva mida inicial.

Torneu a fer una bola per abaixar-la. Feu pesats d'uns 350 grams i la resta la deixeu per decorar l'empanada.

Com podeu observar, jo sempre aprofito l'avinentesa per fer dues empanades.

I amb l'ajuda d'una mica de farina, les estireu fins que tinguin la mida de la safata de forn.

Poseu la massa sobre una safata de forn amb paper 'cuisson'.

step 33

Un cop estirada, enrotllareu la massa en el mateix corró i cobriu l'empanada.

step 34

Recupereu el farciment que ja teniu preparat i fred.

Top 9 pebrot recipes from across the web

The most viewed pebrot recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Suquet de peix i marisc

Fideus mariners a l'estil de Tossa

Entrepà Serranito

Arròs amb bacallà

Pebrots de Padrón

Amanida catalana

Angules de muntanya a l'allet

Amanida 10 estacions

Empanada de tonyina

Top 9 pebrot recipes from across the web

The most viewed pebrot recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Suquet de peix i marisc

Fideus mariners a l'estil de Tossa

Entrepà Serranito

Arròs amb bacallà

Pebrots de Padrón

Amanida catalana

Angules de muntanya a l'allet

Amanida 10 estacions

Empanada de tonyina

The most viewed pebrot recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine