farina

These zesty, pan-fried shrimp are inspired by the cuisine of Maharashtra, the state on the west coast of India that includes Mumbai. Maharashtrian cooking often features lots of seafood and bright, fresh flavors, like the wallop of cilantro that flavors this dish. (Puréeing cilantro, as in this recipe, <a href="https://www.nytimes.com/2010/04/14/dining/14curious.html">changes the enzyme</a> that makes it taste soapy to some people, and reveals a deeply savory, almost mellow side to the herb.) A coating of farina, of which Cream of Wheat cereal is made, gives a dramatically craggy, crunchy texture; rava or semolina flour also work well. Be sure to pat the farina onto the shrimp before frying to help the coating adhere. Serve the shrimp with flatbreads, like chapatis.

Crispy Cilantro-Chile Shrimp

cilantro leaves

garlic cloves,

serrano chile, stemmed,

vegetable oil,

ginger

lime juice lime

turmeric

garam masala

cumin

coriander

cayenne

Kosher salt (Diamond Crystal)

farina, rava or semolina flour

Combine the cilantro, garlic, chile, 2 tablespoons oil, ginger, lime juice, turmeric, garam masala, cumin, coriander, cayenne and 2 teaspoons salt in a blender. Purée, using a wooden spoon or the blender wand to help combine ingredients if necessary. Scrape the puréed mixture into a bowl. Add the shrimp and use your hands or a spatula to evenly combine. Marinate for up to 1 hour in the refrigerator, if possible, or proceed immediately to Step 2.

Dredge the shrimp: Pour the farina onto a lipped plate or into a large shallow bowl and season with two generous pinches of salt; toss to combine. Let the marinade cling to the shrimp, then dredge the shrimp in the farina, patting the farina onto each shrimp to adhere, and carefully shaking off any excess crumbs. Place the dredged shrimp on a parchment- or foil-lined sheet pan.

Heat ¼ cup of the oil in a large nonstick skillet over medium-high. Working in 2 or 3 batches, depending on the size of your pan and the size of your shrimp, lay the shrimp in the pan in one layer and fry without disturbing until the shrimp are deeply golden brown on one side, about 3 to 4 minutes. Gently flip with tongs or a spatula and fry until golden brown on the other side, 2 to 3 minutes more. Remove the shrimp to a paper towel-lined plate and sprinkle with salt. (If any large shards of coating come off the shrimp, remove them from the oil, and serve with the shrimp.) Wipe the skillet clean of crumbs with a paper towel and add more oil to the pan as necessary to maintain the amount, and repeat the pan-frying process with the remaining shrimp. Serve with lime wedges on the side.

Si us agrada el roquefort no us podeu perdre aquesta recepta. Les possibilitats que ofereix són infinites, és molt fàcil de fer i la podeu congelar. Òbviament, us ha d'agradar el roquefort... que és un d'aquells productes que, una de dues, o t'agrada molt o no el pots ni olorar. Recordeu que el roquefort té, com passa amb el pernil de gla o les trufes de bosc, un sabor "umami" i, és clar, això els condiciona. Us he de dir que no és una crema per menjar sola, si no més aviat per farcir altres preparacions. Les fotos corresponen al doble de les quantitats proposades a la recepta. Gaudiu d'aquesta crema!

Crema de rocafort

Formatge

Llet

Farina

step 0

step 1

En un cassó, i tot en fred, abocarem la llet, els ous...

step 2

step 3

step 4

step 5

step 6

step 7

Saleu-ho lleugerament. Compte que el formatge és força salat. Remeneu sense parar ja que és molt fàcil que s'enganxi del cul.

step 8

No necessitareu més de 10 minuts. Un cop cuita la crema...

step 9

l'abocarem dins un tàper i la deixarem refredar.

step 10

step 11

Per evitar que la part superior agafi pell la cobrirem amb paper film.

step 12

Un cop freda la guardarem a la nevera. A l'hora d'utilitzar-la, i com passa amb totes les cremes, l'haurem de treballar una mica amb un batedor o una cullera.

step 13

I ja podrem omplir, per exemple, una mànega pastissera...

step 14

step 15

... pastes de full... o canyes de roquefort.

step 16

La coca de Llavaneres és molt coneguda i tothom en parla. Feia temps que li anava al darrere a aquesta coca. Jo no l'havia fet mai a la pastisseria. Aquí teniu la coca de Llavaneres. És molt bona de gust. Pel meu gust... és una coca una mica pesada... que te'n menges un trosset i ja pots plegar. Us recomano tenir preparada la crema pastissera el dia abans. Amb la proporció de mig litre de llet ja en teniu prou per a una coca. La resta... molt senzilla de fer. Us recomano visitar les receptes de la coca de fruita, la coca de crema, la coca de llardons i la de cabell d'àngel.

Coca de Llavaneres

Ametlles

Crema

Estireu les planxes de full per a la mida de la vostra safata del forn.

Amb les planxes preparades... i el forn preescalfant-se a 200 graus... prepararem el nostre massapà.

Barregeu la pols d'ametlla amb 75gr. de sucre...

Afegiu-hi unes gotes d'essència de llimona. Si no en teniu, podeu ratllar una mica de pell.

Ara incorporarem també una mica de vainilla. Pot ser en pols o líquida...

Tirem 50gr. de clares d'ou i ho barregem bé fins a obtenir una mena de puré però cremós...

Ara ja podem treure la crema pastissera de la nevera... i treballar-la una mica.

L'escampem a sobre de la primera capa de pasta de full. Tot això, amb la planxa de full col·locada ja en la safata per al forn, eh?

Escampeu-la bé... però procureu no arribar a les cantonades.

Deixeu un dit a cada banda per poder "segellar" totes dues capes de full.

Ara, amb el dit mateix, podeu mullar amb aigua les cantonades. D'aquesta manera la pasta quedarà totalment segellada i ben enganxada.

Ara, amb l'ajuda del corró... li posarem la capa de sobre.

Perfecte. Només ens queda pessigar les cantonades per a evitar que surti la crema.

Heu de fer el mateix que feu amb les empanades: pessigar i ajuntar les dues capes i enroscar-ho cap a dins.

step 17

Amb una mica de gràcia, vaja. Que quedi uniforme.

step 18

Ara, escamparem aquest massapà per sobre de la coca.

step 19

No us preocupeu si no queda massa curiós... ja que ara ho haurem de cobrir tot amb clares muntades.

step 20

Agafeu els 50 g de clares que ens queden i munteu-les amb unes barilles i un cassó.

step 21

Paciència... no pareu d'airejar les clares, que es munten molt ràpid.

step 22

En tres o quatre minuts... ja gairebé ho tenim.

step 23

Ara, escampeu bé les clares muntades (aquesta mena de merengue), per sobre del massapà.

step 24

step 25

... i després, amb la mateixa mà, l'escampeu per tot arreu.

step 26

step 27

Ara només ens queda posar pinyonets per sobre...

step 28

step 29

step 30

step 31

Genial, només ens queda enfornar-la uns 20-25 minuts a 200 graus. Al principi de la cocció col·loqueu la coca a part mitja-baixa del forn... i després a la part mitja-alta, per torrar la capa superior.

step 32

Prepareu un cartró i blonda... compreu-los a les botigues del "tot a cent"... i no feu el borinot presentant els dolços en un plat o en un paper d'alumini.

step 33

step 34

step 35

Quina pinta. Deixeu-la refredar una bona estona.

step 36

step 37

step 38

step 39

step 40

Aquesta escudella, en general, es diferencia de la resta perquè es fa bàsicament amb verdura, a excepció de l'ós de pernil. No s'hi posa res més de porc, ni vedella, ni pollastre ni gallina, etc. Clar, és important que les verdures siguin fresques i de temporada... i molt millor ecològiques. És un plat contundent, més propi de l'hivern... que de ben segur us posarà les piles.

Escudella catxaruda

Patata

Ceba

Pastanaga

Porc

Jo he optat per incorporar una mica de mongeta del ganxet, que he posat en remull la nit anterior amb una culleradeta de bicarbonat.

A l'endemà, començarem per coure una estona les mongetes juntament amb el pernil i el sagí.

Omplim la cassola amb els 4 litres d'aigua.

I el sagí. El podeu comprar en qualsevol xarcuteria.

El sagí s'ha de barrejar amb farina i fer boletes, anomenades "seginoses". En poseu una de gran o varies boles més petites. El sagí li aportarà un regustet ranci molt apropiat per aquesta mena d'escudelles. També fa que el caldo quedi més blanc.

El sagí s'amassa amb farina perquè no faci llunes (llunes d'oli). Penso que la raó és que l'amassat amb la farina pren característiques d'un emulgent.

Deixeu que bulli durant gairebé una horeta. De tant en tant, escumeu el greix sobrant.

Passat aquest temps, ja tindrem les mongetes cuites. Ho colarem per reservar les mongetes i tornarem a posar el caldo dins la mateixa olla, conservant l'os de pernil i retirant el sagí.

Talleu les arrels de les bledes i descarteu-les.

Hi posarem una bona quantitat de col... que també netejarem.

... la pastanaga... si voleu un trosset de porro... d'api...etc.

Després la ceba, també trinxada a trossos grans.

Una mica de pastanaga tallada a rodanxes grans....

Remeneu-ho tot plegat una mica amb una escumadora.

Ara ho tapem i ho deixarem coure una horeta més, a foc mitjà-baix. Saleu-ho una mica.

De tant en tant comproveu que no falti aigua i si cal afegiu-hi aigua bullent. Comproveu el punt de sal.

Quan faltin uns 20 minuts per acabar la cocció, afegirem els fideus i una mica d'arròs.

I finalment, en els últims 5 minuts de cocció... incorporem de nou les mongetes.

I a gaudir d'un plat tradicional, català i molt sanot.

La llengüeta és un peix molt similar al xanguet, però la diferència és que no creix més i per tant, no està prohibit agafar-lo. No sempre n'hi ha, però és molt bo. Es pot fer una truita normal de llengüeta, però jo prefereixo enfarinar-la i fregir-la primer, fins que quedi cruixent, i llavors fer la truita. La textura és molt diferent i la truita queda cruixent. Molt bona per a sopar amb una mica de pa amb tomàquet i una cerveseta!

Truita de llengüeta cruixent

En una paella amb una mica d'oli, fregir la llengüeta.

... afegiu l'ou i acabeu de fer la truita.

Jo, cansat de tenir desastres amb les truites fent servir plats amb diferent mida i fondària, vaig optar per comprar-me una tapa truitera. És una tapa de fusta que serveix per donar-li la volta a la truita i , la veritat, va molt i molt bé, ja que la base és totalment plana. La recomano.

Doncs ja ho tenim, nanos. Una truita tova per fora i cruixent per dins. Quina parida, eh?

Un sopar de rei! I als nens els agrada molt també. Bon Profit!

Calamars a la romana

Preparació

1.- En un bol fem la&amp;nbsp; pasta per arrebossar.2.- Batem un ou amb aigua, sal, llevat, farina i safrà.3.- Hi afegim un raig d&#039;oli i una mica de ratlladura de llimona.4.- Netegem bé els calamars per les dues bandes.5.- Els tallem a rodelles i en reservem les potes i les aletes per fer&amp;nbsp; el &quot;catxuflino&quot; d&#039;arròs.6.- Ho deixem marinant amb una mica de suc de llimona.7.- Escalfem oli per fregir.8.- Eixuguem bé els calamars, els passem per una mica de farina i els submergim a la massa d&#039;arrebossat. Abans, però, els passem per farina, i ens assegurem que l&#039;arrebossat quedi ben enganxat.9.- Fregim els calamars per tandes. Un cop estiguin ben rossos, els reservem en paper de cuina i els servim amb una mica de llimona i alfàbrega mosquit.

Quantes vegades us ha fet la vostra mare (i àvia) aquest "peixet que es mossega la cua" amb pa amb tomàquet? Aquesta és una d'aquelles receptes antològiques, tradicionals i de tradició familiar. No són receptes elaborades, ni tan sols, de vegades, exquisides. Però són extremadament representatives de la nostra cultura. Us he de confessar que quan era petit, em pensava que aquest peix era així. És a dir que era un peix que realment es mossegava la cua. Vaja, que vivia així, mossegant-se la cua i que també el compraves així, juas, juas!... quines coses. Avui, és un honor per a mi presentar-vos aquest llucet que es mossega la cua.

Llucet que es mossega la cua

Lluç

Compreu llucet ben fresc. Que us el netegin bé, però sense treure el cap. Li podeu dir al peixater que és per fer-lo mossegant-se la cua.

Aneu amb compte perquè aquestes dentetes punxen molt. Heu d'obrir la boca...

... posar la cua dins i prémer les mandíbules. De seguida quedaran les dents clavades.

Com us deia, cal acompanyar-los de pa amb tomàquet.

Quina pinta més maca i quina imatge més entranyable.

És una bona combinació, la del pa amb tomàquet i la carn blanca i suau del lluç.

Però compte amb les espines, eh? sobretot amb els petits de la casa.

Per fer aquesta recepta es tractaria de fer un caldo de peix on bullirem patates i peces grans de peix que servirem amb allioli... i ho aixafarem tot barrejat dins el plat. Amb el caldo sobrant, i com a segon plat, servirem uns fideus rossejats que es menjaran sense allioli.

Lo peix del caldo

El dia anterior vaig preparar un brou de peix vermell... que fa una oloreta que no veas. El buidarem dins una olla fonda.

Gairebé 3 litres de brou, he posat. L'escalfarem poc a poc.

Tallarem les patates a trossos però que tinguin un gruix maco.

Mentre s'escalfa el brou, prepararem una picada.

Utilitzarem dues nyores i tres tomàquets de penjar.

... ja sabeu, aneu traient la carn de la pell amb una cullera. La pell es llença.

Si us canseu (com jo), ho podeu passar pel turmix.

... quins lloms més guapos de lluerna, eh?

Com que el caldo ja bull... afegirem les patates..

... i ho taparem... s'ha de coure uns 10 minuts...

Un cop fet, ho servirem en una safata gran... tot barrejat...

Una mica de patata, de gambes, d'escamarlà, de peix... i sobretot, de caldo.

I finalment, si us agrada clar, un parell de cullerades d'allioli claret.

Avui, he decidit acompanyar-ho amb un albarinyo Granbazán.

Aquest plat es menja així, aixafant tot el peix (lliure d'espines) amb la patata i l'allioli.

Fuass... aquesta foto ho descriu perfectament.

Finalment, amb el caldo/brou sobrant... farem els fideus rossejats de segon.

Com veureu, aquest és un plat força mediterràni... on trobarem moltes similituds amb d'altres receptes semblants com la Tonyina amb tomàquet o samfaina. Però en aquesta ocasió, l'anxova, el llorer i el julivert fan que la salsa tingui un gust peculiar i el plat resulti atractiu i amb personalitat pròpia. Si teniu tonyina i no sabeu com fer-la, només us caldran 30 minuts per preparar un plat molt bo i molt sa.

Tonyina a l'estil de Sardenya

Aquest és el llibre d'on he extret la recepta. No és de cap autor en especial, si no d'un editora.

De fet, a la recepta original parlen de "jitomates" en comptes de tomàquets, però després de buscar-ho he vist que és exactament igual que els tomàquets. Almenys així els anomenen a Mèxic.

Piquem una ceba i matxaquem un parell de grans d'all. Reservem un parell de fulles de llorer.

Els tomàquets (o "jitomates", jeje), els triturem i els barregem amb una culleradeta de pebre vermell dolç.

Ara salem i empebrem la tonyina per les dues bandes.

Espolvoregem una mica de farina per sobre de la tonyina per totes dues bandes. No cal arrebossar-la.

En una paella amb unes gotes d'oli... daurem bé la tonyina per les dues bandes.

Amb el foc ben fort... només la volem marcar. Que quedi així.

Reservem la tonyina i en el mateix oli, sofregim la ceba i l'all.

Piquem un bon ramet de julivert fresc i net.

Incorporem també les anxoves picadetes....

Ho mantindrem 5 minutets al foc... remenant'ho de tant en tant per extreure'n els aromes.

... i ho deixem coure uns 15 minuts a foc lent. Podeu afegir un got d'aigua.

Quan la salsa estigui lligadeta... podeu incorporar de nou els lloms de tonyina.

Ho teniu 5 minutets més i li doneu la volta una vegada a mitja cocció.

Un cop fet, deixeu-ho reposar 5 minutets.

A que fa bona pinta?... doncs la tonyina no queda seca... ni molt menys. Queda sucosa i molt agradable al paladar. Clar, no us passeu amb la cocció.

Llibret de llom, per què no. Últimament, estic recuperant diverses receptes de les quals jo anomeno 'bàsiques'. Quants llibrets us hauran fet les vostres mares i àvies de petits? Molts, oi? I ara ve l'altra pregunta... Quants llibrets esteu fent vosaltres als vostres fills? Però fets per vosaltres, no comprats congelats. Espero que molts també. O com a mínim els suficients. Els llibrets també són un plat tradicional de la nostra gastronomia.

Llibrets de llom

Comencem per preparar-ho tot. Us recordo que a la vostra xarcuteria heu de demanar directament llibrets i us els prepararan com un llibre obert. Es poden fer amb totes dues bandes separades, però el fet d'obrir-los ajuda a què no s'escapi el farciment mentre els treballem.

Posem un bon raig d'oli per fregir a escalfar.

Salem els llibrets de llom per totes bandes.

Jo he utilitzat un formatge per fondre suís, però podeu fer servir el que més us agradi.

Posarem un tall de formatge plegat a sobre del pernil.

Quan l'oli sigui calent... el posarem dins la paella acompanyant-lo per tal que no esquitxi.

Deixeu que agafi bon color per tots dos costats.

I ja els podem servir. Els podeu acompanyar de mil guarnicions (patates, verdura, pebrots, arròs, pasta, etc...)

Si està molt, molt calent, el formatge es mostrarà pràcticament líquid.

Si els aguanteu una mica... que siguin calents però no massa, massa... el formatge es mostrarà més cremós i atractiu a la vista.

Top 10 farina recipes from across the web

The most viewed farina recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Crispy Cilantro-Chile Shrimp

Crema de rocafort

Coca de Llavaneres

Escudella catxaruda

Truita de llengüeta cruixent

Calamars a la romana

Llucet que es mossega la cua

Lo peix del caldo

Tonyina a l'estil de Sardenya

Llibrets de llom

Top 10 farina recipes from across the web

The most viewed farina recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Crispy Cilantro-Chile Shrimp

Crema de rocafort

Coca de Llavaneres

Escudella catxaruda

Truita de llengüeta cruixent

Calamars a la romana

Llucet que es mossega la cua

Lo peix del caldo

Tonyina a l'estil de Sardenya

Llibrets de llom

The most viewed farina recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine