formatge

Que síiiiiiiiiiii... que ja ho sé que l'arròs de l'Empordà és fosc gràcies a un sofregit intens i fet durant molta estona, i que l'arròs de l'Empordà és molt particular. Un excel·lent plat d'arròs, d'aquells plats especials que només fem els catalans. La picadeta amb anxova que porta i el toc final del formatge de parma... li aporten aquella particularitat tan exclusiva dels plats únics i recomanables. Només heu de veure el resultat, perquè parla per sí mateix.

Arròs negre de l'Empordà

Ceba

Tomàquet

Sípia

Conill

Pollastre

Escamarlans

Arròs

Formatge

step 0

Preparem tots els ingredients... els daus de pollastre i conill ben nets.

step 1

Els escamarlans ben frescos si és possible.

step 2

Es pot fer en cassola, però avui ho faré en paella.

step 3

Tirem una mica d'oli i anirem donant color al conill i pollastre.

step 4

step 5

step 6

... i quan la carn sigui daurada, farem una mica de lloc enmig i també donarem color a la sípia.

step 7

A continuació afegirem també els escamarlans... i als 3 o 4 minutets ho reservarem tot en una safata.

step 8

En el mateix oli sofregirem la ceba... i l'all...

step 9

Llavors, incorporarem el tomàquet ratllat amb una mica de pebre vermell dolç, per donar color. Recordeu que al tomàquet li acostumo a posar la salsa marró (melsa) de la sípia.

step 10

Anirem preparant la picadeta especial per aquest plat... amb una mica d'all...

step 11

step 12

step 13

... i ara és qüestió d'anar fent la picadeta... que quedi prou fina.

step 14

El tomàquet ja ha caramelitzat... i afegirem tot el que teníem reservat. Afegirem una mica de vi blanc i li donarem unes voltes i ho deixarem fer uns 2 o 3 minuts més.

step 15

step 16

... ja sabeu, una tassa de café per persona... més una de regal. Li donarem voltes a l'arròs durant 2 o 3 minuts, evitant que s'enganxi, però torrant-lo una mica alhora.

step 17

Ara ja podem incorporar el brou de peix vermell (en aquest cas)... ben calentó.

step 18

... i al mateix temps, la picadeta de tinta.

step 19

Barregeu bé el brou amb la picada de tinta... que quedi tota la cassola o paella negre.

step 20

I res, deixar-ho coure uns 20 minuts a foc mitjanet.

step 21

... però serà el moment de tirar el formatge de parma.

step 22

Tireu una lleugera capa per sobre de tot l'arròs...

step 23

... que es fondrà amb la mateixa calor. Aquest punt de formatge li donarà un toc molt atractiu al paladar.

step 24

Com amb tots el arrossos, només és qüestió de posar-lo al forn en mode grill durant 3 o 4 minuts i servir-lo una mica torradet.

step 25

step 26

step 27

step 28

En un altre ocasió el vaig fer només per a dues persones.

step 29

Tot el menjar sempre queda més bo en poques quantitats... a que si?

step 30

Feia molt temps que volia fer una lasanya. Em venia de gust, digues-me ximple. No sé jo... si una lasanya pot estar més bona que aquesta... El dia abans he fet la salsa bolonyesa, que és el secret d'aquest plat. Si l'hem de comprar feta... no té gens de gràcia. La resta, ben fàcil de muntar el plat. Resumint, que el més important d'aquest plat és el farciment, la salsa bolonyesa. I ens podem permetre el luxe de fer algun invent amb la pasta. I els espinacs, perquè sempre que és temporada aprofito d'incorporar-los a les meves receptes, ja que són molt saludables.

Lasanya de carn i espinacs

Vedella

Porc

Espinacs

Abans de res haurem de preparar una salsa beixamel. Us recomano la lectura de la recepta salsa beixamel.

Avui utilitzaré, per primer cop, una pasta de lasanya nova que han tret els de "El Pavo" i que no cal bullir.

... i de forma separada, una a una, les aneu introduint dins l'aigua. Hi han d'estar uns 10 minuts i ja les podrem utilitzar. Fàcil, no?... aquestes cosetes sí que són progressos tecnològics en la cuina.

Agafem la nostra salsa bolonyesa casolana.

I posarem els espinacs frescos en remull... submergits en aigua.

Ja sabeu que s'han de rentar molt i molt bé... per què tenen molta sorra.

Com podeu veure... n'ha quedat molta sorra.

Posem la salsa bolonyesa (feta amb carn de vedella i porc) en un bol...

... i li afegim dues o tres cullerades grans de beixamel...

... ho remenem... la idea és que quedi un farciment suau i untuós...

Farem servir safates pel forn d'alumini... és el més adient.

Abans de res, posarem en el cul una mica de beixamel, perquè no se'ns moguin les làmines de la lasanya.

Anirem muntant capes de carn, espinac i pasta.

De mica en mica... fareu com unes 5 o 6 capes, tot depèn del gruix del farciment.

Ara escalfem una mica la beixamel... per diluir-la (que se'ns havia refredat una mica)...

... poseu beixamel en abundància... eh?... no sigueu tacanys...

... ja només ens quedarà posar uns daus de mantega per sobre...

... tirar el formatge ratllat (4 formatges)... i gratinar-ho.

Jo ho he tingut uns 15 minuts en mode grill dins el forn.

Que bons que són els gratinats casolans... que res tenen a veure amb els congelats, oi?

I aquí teniu una excel·lent lasanya de carn amb espinacs...

L'espinac li dona el toc vegetal que necessita un farciment amb tant gust de carn... i l'equilibri és total.

Per fer la lasanya serà necessari preparar la salsa bolonyesa i la salsa beixamel. Us recomano preparar la salsa bolonyesa un dia abans, que es necessita temps. Deixar la carn reposar li anirà molt bé i amalgamarà tots els gustos. La salsa estarà més bona. A més, la necessiteu freda per poder muntar les plaques de lasanya. És també una manera de repartir la feina. Un cop teniu feta la salsa bolonyesa, muntar la lasanya és fàcil i només haureu de dedicar temps a la beixamel. Aquesta recepta és el resultat de totes tres elaboracions. Espero que us agradi!

Lasanya de carn

Com us explico a la introducció, prèviament heu de preparar la salsa bolonyesa. Millor si ho feu el dia abans i la deixeu reposar.

Penseu que aquesta salsa bolonyesa necessita uns 90-100 minuts.

Per fer la lasanya, avui en dia es poden utilitzar plaques de pasta que no necessiten cocció prèvia com es feia antigament. Això va a gustos. Per tant, podeu comprar les plaques de tota la vida i coure-les amb aigua bullent (com per fer canelons tradicionals) o fer servir aquestes plaques sense cocció. És cert que aquestes últimes queden lleugerament "al dente". Si us agrada la pasta ben cuita, us recomano les plaques per coure.

En qualsevol cas, serà necessari submergir aquestes plaques amb aigua bullent durant un temps (el que indiqui el fabricant).

A partir d'aquí, ja podem començar a muntar la lasanya amb una primera capa de pasta.

Seguidament, repartiu una capa generosa de salsa bolonyesa per sobre.

I així fins a aconseguir tres capes. Podeu posar menys farciment i més pisos de pasta, com us agradi. A l'última capa ja no li heu de posar carn.

És el moment de preparar una bona beixamel. Com us indico al principi, us deixo l'enllaç a la recepta detallada en els ingredients.

Fins que tingui una textura líquida però alhora quallada.

La repartiu per sobre de la lasanya. A mi m'agrada posar una mica de formatge per sota de la beixamel.

I després posar-ne més per sobre, és clar.

Amb aquesta mena d'elaboracions, us recomano fer quantitats més grans i aprofitar per congelar.

També podeu fer el mateix amb uns macarrons, i cobrir-los amb beixamel.

Finalment, abans de gratinar la lasanya al forn, poseu-hi uns daus de mantega per sobre. Per si faltava greix! Però certament, aporta un sabor i aroma imprescindibles en una pasta gratinada. Us ho recomano, amb moderació.

Aquestes són d'aquelles fotos que no pots mirar quan tens molta gana. No es passa bé, oi?

El secret d'una bona lasanya és el farciment, la salsa bolonyesa, i com no, una bona beixamel. La resta, ben fàcil.

Si us agrada el roquefort no us podeu perdre aquesta recepta. Les possibilitats que ofereix són infinites, és molt fàcil de fer i la podeu congelar. Òbviament, us ha d'agradar el roquefort... que és un d'aquells productes que, una de dues, o t'agrada molt o no el pots ni olorar. Recordeu que el roquefort té, com passa amb el pernil de gla o les trufes de bosc, un sabor "umami" i, és clar, això els condiciona. Us he de dir que no és una crema per menjar sola, si no més aviat per farcir altres preparacions. Les fotos corresponen al doble de les quantitats proposades a la recepta. Gaudiu d'aquesta crema!

Crema de rocafort

Llet

Farina

En un cassó, i tot en fred, abocarem la llet, els ous...

Saleu-ho lleugerament. Compte que el formatge és força salat. Remeneu sense parar ja que és molt fàcil que s'enganxi del cul.

No necessitareu més de 10 minuts. Un cop cuita la crema...

l'abocarem dins un tàper i la deixarem refredar.

Per evitar que la part superior agafi pell la cobrirem amb paper film.

Un cop freda la guardarem a la nevera. A l'hora d'utilitzar-la, i com passa amb totes les cremes, l'haurem de treballar una mica amb un batedor o una cullera.

I ja podrem omplir, per exemple, una mànega pastissera...

... pastes de full... o canyes de roquefort.

A mi m'encanta el bacallà... en totes les seves formes. Però si busqueu una mica trobareu moltes versions de brandada. Segons la vikipèdia, la brandada es fa amb bacallà només lleugerament bullit, escorregut i emulsionat amb oli d'oliva, de vegades amb una mica de l'aigua de cocció (a la qual s'hi poden afegir cebes), i pot ser condimentat amb all i julivert. Es pot acompanyar de patates bullides a la mateixa aigua que el bacallà. La brandada no conté mai llet, ni nata, ni mantega, ni formatge ni cap altre producte lacti, barreges inacceptables amb el peix a la gramàtica de la cuina catalana, occitana i mediterrània en general ja que contradiuen l'origen, gust i tradició del plat, nascut i popularitzat com a plat de dies als quals no es poden menjar productes d'origen animal a part del peix (el peix és un símbol del cristianisme). La seva textura ha de ser cremosa, la brandada tradicional s'assembla més a una maionesa o a un allioli que a un puré de patata. A la Catalunya Nord de vegades s'acompanya amb olives, a més de les patates i el pa torrat. La manera tradicional de presentar-la a taula és en forma de piràmide, o muntanya de forma cònica, però ara se sol servir en cassoletes individuals. En algunes receptes contemporànies d'altres indrets, per exemple el País Basc, per a suavitzar el seu contingut en greix (o, en certs restaurants, per a abaratir-ne el cost) es pot afegir una patata petita cuita. Els pescadors catalans i valencians la fan tradicionalment al morter, posant el bacallà i l'oli d'oliva i sacsejant i barrejant-ho tot, però actualment també es munta amb una batedora elèctrica. Cal recordar, doncs, que "una brandada no és un puré de patates amb bacallà". Com veureu, jo he utilitzat tires de bacallà i bacallà esqueixat, però també es poden utilitzar supremes o lloms de bacallà sencer.

Brandada de bacallà

Bacallà

Patata

Com us comentava, jo l'he fet amb bacallà esqueixat...

... i, com que me'n faltava una mica, he afegit un parell de tires de bacallà.

... i el vaig posar en remull 24 hores. Cada 8 hores li he canviat l'aigua.

Ara, el bacallà ja estarà totalment dessalat. El tastarem una mica per comprovar-ho. Penseu que no és un producte cru, ja que s'ha curat en sal. De fet, així mateix és com es serveix al plat a l'hora de fer, per exemple, un xató.

Posem una bona quantitat d'aigua a bullir en una cassola amb un parell de fulles de llorer.

Quan bulli amb força submergirem el nostre bacallà i contarem 5 segons.

Si són tires, 10 segons, però no gaire més, ja que de seguida ens quedarà escaldat.

Ara aprofitarem l'aigua d'escaldar el bacallà per coure una patata.

La tindrem uns 20 minuts, fins que quedi tova.

Mentrestant, anirem esmicolant el bacallà i li traurem la pell i les espines, si en té. La millor manera de detectar espines és utilitzant els dits amb les mans sempre ben netes, és clar.

Ara, preparem l'oli. Uns 30 centilitres... que equivalen a 300 mil·lilitres.

El posem en una paella a escalfar a foc lent.

Hi incorporem l'all tallat...i deixem que aromatitzi l'oli. No ha d'arribar a fregir-se. El traieu del foc.

La fem a trossos i l'afegim al bol amb el bacallà esmicolat.

En aquest punt hi incorporarem la llet calenta, poc a poc i amb l'ajuda d'una batedora elèctrica l'anirem integrant.

A continuació hi anirem afegint l'oli poc a poc...

... i amb la batedora ho emulsionarem tot plegat.

Us ha de quedar una textura cremosa i untuosa. Tasteu-ho de sal. En principi no caldria afegir-ne però si l'heu dessalat bé... us en admetrà una mica.

Ja podem omplir cassoletes individuals amb la nostra brandada.

Prepararem el forn per a gratinar a 190-200 graus.

I malgrat que no s'ha d'incorporar formatge a la brandada... a molts llocs ens ho presenten gratinat. Per tant, jo us mostraré la versió gratinada amb formatge que, tot i ser "pecat", és molt bona.

Acompanyarem la brandada amb unes llesques de pa fregit que tallarem al biaix.

Poseu una mica d'oli en una paella i quan estigui ben calent poseu-hi el pa.

Fregiu-lo per totes dues bandes i reserveu-lo en un paper absorbent.

Posem a gratinar la brandada durant uns 10-12 minuts.

Finalment, hi afegirem la llesca de pa fregida i servirem.

step 31

step 32

I aquí us deixo la versió gratinada amb formatge, molt interessant també.

step 33

Els espaguetis a la carbonara no es fan ni amb crema de llet ni amb nata líquida. Per a resumir-ho, els espaguetis carbonara es fan amb cansalada, ous i formatge, simplement. I, clar, haurem de respectar les fórmules tradicionals. Que podeu seguir fent la recepta amb nata líquida... si... però no li digueu "carbonara".

Espaguetis a la carbonara

Utilitzarem aquesta cansalada viada amb pebre... tot i que l'autèntica només es troba a Itàlia.

Mentrestant, si no l'heu comprat en pols... podeu ratllar el formatge parmesà.

Posem els espaguetis a coure, en abundant aigua bullent...

... i amb un polsim de sal. Oli... de fet, si utilitzeu força aigua, no caldria posar-ne.

... i els batem amb un polsim de sal... com el que fa una truita.

... i ho barregem bé... que es faci una pasta.

Enrossim la cansalada en una cassola amb un raig d'oli fins que agafi coloret.

Els espaguetis gairebé estan cuits (uns 10-12 minuts).

Aprofiteu i poseu un parell de cullerots de bullir la pasta...

Escorrem la pasta... (sense mullar-la amb aigua freda)...

... i directament a la cassola amb el sofregit.

Doneu-li unes quantes voltes... que la pasta s'impregni del sofregit.

... i ara incorporem la barreja d'ous i formatge...

Ho barregeu tot junt. De fet, us recomano aturar el foc... i més amb cassola de fang.

L'ou no s'ha de coure... ha de quedar sucós.

Podeu tirar una mica de pebre negre en pols per sobre.

I en aquesta imatge podeu veure el que passa... quan els deixeu coure massa... que és com una mena de truita. No és pas dolent... però el plat ja no és el mateix.

Avui us presentem un plat de pasta contundent, explosiu i amb caràcter. La salsa siciliana és una salsa elaborada amb una salsa de tomàquet com a base i amb puré d'anxoves i una picada d'olives, que habitualment conté bitxo. El picant i les anxoves fan d'aquest plat italià un entrant molt particular i amb molta personalitat. És d'aquells plats que t'encanten o els odies. No cal dir que podeu suavitzar la salsa reduint la quantitat d'anxoves i evitant el picant, que també resulta molt bona. Abans de continuar, us recomanen la lectura de la recepta Salsa siliciana, que publiquem a part, ja que serà reutilitzada per elaborar altres receptes. La resta serà bufar i fer ampolles, que diuen. Som-hi!

Espagueti amb salsa siciliana

Primer heu de preparar la salsa siciliana.

Heu de llegir prèviament com s'elabora la Salsa siciliana.

Un cop feta la salsa, poseu a escalfar abundant aigua amb sal i dues fulles de llorer.

Quan arrenqui el bull, tireu-hi els espaguetis.

Deixeu-los coure el temps que indiqui el fabricant.

Amb la pasta cuita i escorreguda, escalfeu ràpidament la salsa.

Remeneu d'abaix cap a dalt, amb compte de no malmetre la pasta en excés.

Ajudeu-vos de dos utensilis. Mentre barregeu la salsa, mantingueu el foc encés.

No cal dir que es recomana servir la pasta amb una mica de formatge de Parma.

Tireu el formatge per sobre, un últim raig d'oli d'oliva en cru i ho decoreu amb una fulla d'alfàbrega. I a gaudir!

Avui et portem un plat de pasta que t'enamorarà! Molt fàcil de cuinar i és un plat que agradarà a grans i petits. Només has de preparar el pernil cruixent al forn prèviament i en 20 minuts tindràs un plat espectacular. Som-hi!

Trafilata amb salsa Alfredo i pernil cruixent

Primer de tot, prepareu una safata de forn amb paper sulfuritzat. Col·loqueu-hi unes tires de pernil a sobre.

Poseu-ho al forn a uns 120 graus durant uns 10-15 minuts, segons el gruix del pernil, fins que noteu que queda cruixent.

Un cop fred, podreu esmicolar unes tires per barrejar amb la pasta i conservar unes altres senceres per decorar el plat.

Podeu triar la pasta que més de gust us vingui, jo he provat la trafilata, que son una mena de trenes. Poseu-la a coure.

Al mateix temps, prepareu la salsa Alfredo. Us recomano visitar la recepta d'aquesta salsa si voleu veure el pas a pas.

Un cop la pasta estigui cuita, barregueu amb la salsa.

Molt bé, ara només cal que s'escalfi tot plegat.

I ja podeu servir els plats amb la pasta. Tireu per sobre uns encenalls de pernil.

Una mica de julivert o coriandre per sobre.

I finalment, una tira de pernil per decorar i donar volum. Una raig d'oli d'oliva verge extra en cru i cap a taula. Bon profit!

Un bàsic més a la nostra cuina. La salsa Alfredo és una salsa per amanir pastes. A Itàlia originalment contenia simplement formatge parmesà i mantega, mentre que a la gastronomia italoamericana, a més d'aquests ingredients, s'hi sol afegir roux o crema de llet. Algunes variants inclouen julivert, all, ou, vegetals, marisc o pollastre. Va sorgir 1908 al restaurant "Alfredo alla Scrofa" de Roma, propietat d'Alfredo Di Lelio. Som-hi!

Salsa Alfredo

A mi m'agrada afegir-hi un raig d'oli d'oliva verge extra també. I si us agrada, daureu un parell d'alls trinxats ben fins.

Top 12 formatge recipes from across the web

The most viewed formatge recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Arròs negre de l'Empordà

Lasanya de carn i espinacs

Lasanya de carn

Crema de rocafort

Brandada de bacallà

Espaguetis a la carbonara

Espagueti amb salsa siciliana

Trafilata amb salsa Alfredo i perni...

Salsa Alfredo

Macarrons a la bolonyesa

Arròs a la milanesa

Amanida Cèsar

Top 12 formatge recipes from across the web

The most viewed formatge recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Arròs negre de l'Empordà

Lasanya de carn i espinacs

Lasanya de carn

Crema de rocafort

Brandada de bacallà

Espaguetis a la carbonara

Espagueti amb salsa siciliana

Trafilata amb salsa Alfredo i perni...

Salsa Alfredo

Macarrons a la bolonyesa

Arròs a la milanesa

Amanida Cèsar

The most viewed formatge recipes by Recipe Cart users, saved from over 6,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine